El bosc sempre ha sigut un lloc confús per a l’ordre social i la lògica convencional, fins i tot després d’haver perdut el seu caràcter salvatge. En aquest assaig es busca oferir una imatge global sobre les formes en les quals el bosc, com a paisatge simbòlic, ha perviscut en l’imaginari col·lectiu a través de la narrativa, l’assaig i la lírica del segle XX. Aquestes formes d’expressar-lo tenen a veure amb la seua versatilitat com a imatge de la complexitat i amb un lloc íntim que provoca la introspecció, la revelació de caràcters identitaris i la resistència davant de poders polítics o moviments socials. L’escassetat d’estudis que es dediquen exhaustivament a aquesta figura i la quantitat d’obres en les quals el bosc té un paper preeminent ens permeten utilitzar un enfocament fenomenològic que es completarà amb una fonamentació del símbol a partir de l’estudi de les seues evocacions al llarg de la història d’Occident.
Col·lecció: Estudis Universitaris
ISBN: 978-84-7822-828-7
Pàgines: 406
…………